Ivo Goicoechea_3r D EA SEGONA ENSENYANÇA SANTA COLOMA
Feia molt que esperàvem aquell dia. Mentre s’acostava el gran moment, el nerviosisme ens envaïa. Ho sabíem, no teníem moltes opcions, però lluitaríem fins al final. Sentíem el cor bategar cada vegada més fort, més ràpid… La respiració se’ns tallava i el pànic s’apoderava de nosaltres. Entre sospirs, ens miràvem expectants. Crits d’emoció i, tot d’una, un silenci absolut va assolar la multitud. Ja no podíem fer-hi res. En acabar, vaig rebre una trucada. A l’altre costat, la curiositat de qui espera una bona notícia s’obria pas. Amb un fil de veu, vaig aconseguir respondre:
–Ho sento, mama. Hem perdut la final.