Isabell Torres_3ème A Lycée Compte de Foix
Són les 23.30 h i queda mitja hora per a l’any nou, la gent parla dels seus projectes, que com sempre quedaran escrits en un paper. La gent corre, parla, beu, riu, i jo pensant en el dilluns que no podré anar al gimnàs com m’havia proposat, tampoc tindré ganes de començar aquell llibre de 500 pàgines que fa un any em vaig comprometre a llegir ni canviaré els meus hàbits. Sento les campanades per tota la ciutat i en tots els canals de televisió. A la sala tothom s’aixeca per celebrar l’any nou, i jo em demano: per què tot aquest entusiasme si l’únic que canvia és un número? La resta seguirà igual que els anys anteriors, res NO canviarà.