Dimecres, 18 de novembre del 2026 Relat núm. 5.199 de 6.616
e_640 Microrelats dels estudiants d'Andorra

Relat Relat núm. 5.199

Quatre gotes

Pol Casanovas Reina 4t A COL·LEGI MARE JANER 21 de novembre del 2023 Lectura: 1 min · 636 caràcters

Mai t’ha passat que estàs tranquil a casa i de sobte et truquen i penses, qui pot ser?  Això mateix em va passar. Vaig poder veure que era el meu pare, cosa molt estranya perquè el meu pare gairebé mai em truca. Vaig respondre. Vaig escoltar una veu mig trencada i plorant que em digué: “T’he de dir una cosa.” En aquell moment em vaig imaginar el pitjor, que potser el gos s’havia escapat o que el meu germà s’havia fet mal, però mai em vaig poder imaginar el que m’anava a dir en aquella trucada de trenta segons. Quan em va dir “la mare ha mort” em vaig quedar paralitzat. Em vaig morir per dins, com un foc que s’apaga per la pluja.

T'ha agradat aquest relat?

Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.

■ Continua llegint altres relats