No sé qui soc

… i vaig arribar al punt que em vaig preguntar qui era aquella persona. No la reconeixia, era completament estranya i era a casa meva. Mai va poder dirigir-me la paraula, només m’observava i no deia res. Cada vegada em qüestionava més. Qui era aquella noia que no em treia la mirada de sobre. Pensava i pensava i no trobava cap resposta a aquella pregunta que no em podia treure del cap. Jo tampoc volia preguntar, es veia insegura. La meva expressió facial va canviar completament en adonar-me que era només el meu reflex al mirall del lavabo. Ara la pregunta no és qui era aquella persona, sinó, on havia anat l’antiga jo…