Adam Makni_3ème A LYCÉE COMTE DE FOIX
Quan vaig arribar al món, vaig veure una llum blanca, vaig sentir una persona plorant d’alegria, era la meva mare que m’abraçava. Sentia el seu cor bategar, l’alegria va envair el nostre espai. Quan vam sortir de la clínica, vam anar a casa i va començar una nova etapa plena d’il·lusió. Sempre recordaré aquell primer braçalet que em va regalar la meva mare, encara el tinc guardat com un tresor a la meva habitació. Després vindria la meva primera paraula, “Dido”, que seria el meu sobrenom. L’alegria era immensa. Més tard arribaria l’etapa de la llar d’infants, nens plorant, jugant, corrent… I la vida continua, ja tinc 15 anys!