Ingrid Lasheras Cacais_3ème I LYCÉE COMTE DE FOIX
I allà estava; amb el seu uniforme i el fusell sobre l’espatlla. Tenia dos fills, una dona i un gran cor ple de coratge i d’esperança, els quals li il·luminaven el rostre aquell matí fosc. Sabia amb certesa que guanyaria la guerra, una guerra que creia curta. Abans de marxar, però, va dir fermament a la seva família: –No estigueu tristos, tornaré aviat. I recordeu: ho faig per un món millor! Adeu! Van passar molts dies. I cada dia escrivia cartes amb milers d’alenades atrapades. Tanmateix, s’apropava el final de la lluita, i sabia que tornaria a casa. Però mai no es va plantejar, creant així més sofriment, que no tornaria a veure’ls.