Dijous, 19 de novembre del 2026 Relat núm. 5.290 de 6.616
e_640 Microrelats dels estudiants d'Andorra

Relat Relat núm. 5.290

Acomiadament

Ingrid Lasheras Cacais 3ème I LYCÉE COMTE DE FOIX 8 de gener del 2024 Lectura: 1 min · 641 caràcters

I allà estava; amb el seu uniforme i el fusell sobre l’espatlla. Tenia dos fills, una dona i un gran cor ple de coratge i d’esperança, els quals li il·luminaven el rostre aquell matí fosc. Sabia amb certesa que guanyaria la guerra, una guerra que creia curta. Abans de marxar, però, va dir fermament a la seva família: –No estigueu tristos, tornaré aviat. I recordeu: ho faig per un món millor! Adeu! Van passar molts dies. I cada dia escrivia cartes amb milers d’alenades atrapades. Tanmateix, s’apropava el final de la lluita, i sabia que tornaria a casa. Però mai no es va plantejar, creant així més sofriment, que no tornaria a veure’ls.

T'ha agradat aquest relat?

Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.

■ Continua llegint altres relats