Dimecres, 18 de novembre del 2026 Relat núm. 5.321 de 6.616
e_640 Microrelats dels estudiants d'Andorra

Relat Relat núm. 5.321

Canvi d’emocions

Avril Guitard Márquez 3r B Col·legi Sagrada Família 22 de gener del 2024 Lectura: 1 min · 637 caràcters

Aquell moment tan especial, tan únic i tan feliç, no el canviaria per res del món. Poder estar tranquil·la, sense cap soroll, i amb qui estimes, és el millor moment. Sentir la remor del mar, anar de cala en cala refrescant-te quan tens molta calor i veure els peixos jugant entre ells, és una sensació que només vius un cop a l’any. Jugar amb els germans, molestant i cridant, i al cap de cinc minuts ja està tot arreglat. Però arriba el final de vacances, ja s’acaba la bona vida, queden els últims dies. I de sobte, el meu pare es tira des del davant del vaixell, cau de mala manera. S’acaba l’alegria. Ve l’ambulància i se l’emporten.

T'ha agradat aquest relat?

Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.

■ Continua llegint altres relats