Arnau Tàpies Bernadò_3r C EA SEGONA ENSENYANÇA DE SANTA COLOMA
Eren les onze i deu d’un dia qualsevol, mig adormit tenia un mal pressentiment i no s’equivocava. Lluny, se sent un terrabastall enorme que amb segons arriba. Els mobles es comencen a moure, les parets semblen de gelatina, cada cop augmenta més i més. Tan fort és el moviment que els infants cauen del llit. Quan acaba el retrunyiment, als carrers es palpa el terror, les famílies han perdut les seves llars i no saben com passaran la nit. No han pogut dormir en tota la nit i per sort o per fortuna l’endemà abandonaran el país. Però al mateix temps abandonaran milions de famílies que tindran un futur incert, milions de famílies sense llar, milers de famílies que han patit pèrdues que mai es podran reparar.