No pensis que cada dia és igual, a qualsevol moment se’t pot embolicar la troca i pots deixar d’existir, com quasi em va passar a mi. Anant cap al partit de futbol sub-14, gairebé perdo la vida. Feia tard i era un matx important, així que, tant sí com no, havia d’apressar el pas. Plovia moltíssim, fins i tot la cortina d’aigua que queia enterbolia la visió. Però, l’única cosa que em preocupava en aquell precís moment era no arribar tard. Vaig arrencar a córrer com si no hi hagués un demà. Llavors, vaig travessar el pas de vianants. Un calfred em va recórrer tot el cos. Un cotxe va passar-me a menys de mig metre, quin ensurt!
T'ha agradat aquest relat?
Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.