Dijous, 19 de novembre del 2026 Relat núm. 5.332 de 6.618
e_640 Microrelats dels estudiants d'Andorra

Relat Relat núm. 5.332

Entre pols i llums

Neus Curet Balsells 3r C EA 2A ENSENYANÇA D’ENCAMP 28 de gener del 2024 Lectura: 1 min · 631 caràcters

Em sento malament cada vegada que vinc al mateix lloc, observo la pols i els llums que passen ràpid d’un costat a l’altre. Els ocells cauen del cel, els miro morts a terra. La gent no para de cridar, córrer, matar i amagar-se. Sento l’odi en els seus cors, veig la por als seus ulls brillants. Tinc la sensació que rebré una bala perduda i moriré en aquell lloc fastigós. He passat hores mirant aquelles accions malvades, els traspasso quan camino pel terreny, els faig ombra perquè els il·lumino, em miren des de terra i jo des del cel fosc, passo cada nit en aquell lloc… Estic molt trista, però il·lumino els seus cors bonics.

T'ha agradat aquest relat?

Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.

■ Continua llegint altres relats