Dimarts, 17 de novembre del 2026 Relat núm. 5.336 de 6.614
e_640 Microrelats dels estudiants d'Andorra

Relat Relat núm. 5.336

La tradició

Zoe Planagumà López 3r C COL·LEGI MARE JANER 30 de gener del 2024 Lectura: 1 min · 640 caràcters

Cada dia, quan arribava a casa, estava per ell, l’admirava, l’estimava tant! Però ell feia temps que feia com si res, com si jo ni li importés. Un dia va arribar a casa i em va abraçar, vaig sentir com si tota la ignorància cap a mi hagués desaparegut. Als seus braços em sentia com nou, reviscut un altra vegada, estimat. Anàvem de camí al cotxe i… Per fi, sortia de casa! Em va dir que m’esperés un moment al carrer. Estava feliç. Ell va pujar al cotxe i se’n va anar. L’espera va ser eterna. El temps passava i vaig adonar-me que ell no tornaria i vaig convertir-me en un dels meus amics que veia des de la finestra, sols i abandonats.

T'ha agradat aquest relat?

Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.

■ Continua llegint altres relats