Dilluns, 16 de novembre del 2026 Relat núm. 5.358 de 6.612
e_640 Microrelats dels estudiants d'Andorra

Relat Relat núm. 5.358

Edifici de color blanc

Diana Melo 3r A COL·LEGI MARE JANER 10 de febrer del 2024 Lectura: 1 min · 627 caràcters

Sento la teva veu cridant-me que m’afanyi, començo a córrer, arribarem tard. No sé per què tanta pressa, el vol no surt fins a la nit. Arribem a l’aeroport i després de tants mesos esperant, ja estem de camí a Grècia. D’això, ara en farà un any. Portàvem somiant aquell viatge des que érem petits. Hi somiàvem amb els ulls oberts, però qui diria que l’única que somia ara soc jo. Somio tornar-te a veure i poder fer-te una abraçada més. Encara no entenc com vam passar de somiar a viatjar per tot el món a estar tancats en aquell edifici asèptic de color blanc. El teu cor va parar de bategar. Jo vaig sortir d’allà. Tu, ja no.

T'ha agradat aquest relat?

Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.

■ Continua llegint altres relats