Contemplava aquelles noies tan belles fent el que a ella més li agradava. Observava els suaus moviments que feien amb els braços i les cames. Pensava que ella ja no podria gaudir del ball mai més. Aquells moments van ser molt durs, el món li va caure a sobre. L’accident li va canviar la vida. Dins només va quedar un buit fosc i depriment. Però la llum va guanyar espai a la foscor… “Tinc dues opcions: enfonsar-me i seguir patint, o aixecar-me i lluitar.” Va tancar els ulls i ho va tenir clar; l’única opció era lluitar. Ara, el somriure li arriba als ulls, se sent orgullosa d’haver reaccionat.
T'ha agradat aquest relat?
Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.