Quan me’n vaig a dormir i recordo el moment en què m’he llevat, m’adono com de ràpid passa el temps, d’un dia a l’altre, d’un any a l’altre. Quan menys ho penses més ràpid passa, estiguis o no entretingut. I quan arriba la teva fi, reflexiones i t’adones de tot el temps desaprofitat i tot el que hauries pogut fer en aquell temps. D’un instant a un altre pot canviar radicalment tot. Sabent, inconscientment, que en qualsevol moment el teu temps es pot haver acabat, sense complir els teus objectius i somnis –li deia l’àvia al net perquè no cometés el seu mateix error. –Gràcies pel consell iaia, no l’oblidaré– va respondre el net.
T'ha agradat aquest relat?
Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.