Quan sortia de casa anant cap a la parada de bus vaig veure un grup d’adolescents de la meva edat. Vaig buscar el mòbil a la meva motxilla per passar desapercebuda en passar davant d’ells. Per molt que vaig buscar, no el vaig trobar. M’havia deixat el mòbil a casa. Tenia dues opcions: tornar a casa pel mòbil i arribar a última hora o passar ràpidament davant del grup i agafar el bus per no fer tard. Vaig decidir agafar el bus. Quan m’apropava més a la colla el cor se m’accelerava. Després d’avançar el grup vaig sospirar i vaig pensar en dues coses: no pots deixar que la vergonya et guanyi i si penses en el pitjor sempre tindràs por.
T'ha agradat aquest relat?
Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.