Caus, caus molt al fons, on la llum no arriba i els sentiments no s’escolten. Estàs sol. Busques recolzar-te en algú, però recordes que no hi ha ningú. Necessites ajuda i no la trobes. Plores, crides, intentes sortir, però la ferida no es tanca, estàs atrapat. La depressió se t’empassa, et tornes boig, perds el nord, vols acabar, però quelcom et fa continuar. No saps què fer. El món gira i tens ganes de cridar. Et canses, t’avorreixes i et mantens callat com si les paraules s’acabessin. Ja no vols res. I és, doncs, quan la ferida es tanca, que t’adones que els mots realment s’han acabat. Tot s’acaba. Quan arribes al punt final és tard.
T'ha agradat aquest relat?
Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.