CARLOTA MARTÍNEZ_3r COL·LEGI SAGRADA FAMÍLIA
Era el 22 de desembre, una nit tempestuosa, la qual provocava que aquella lluminosa ciutat disfressada de Nadal s’apagués després d’un llamp, tenia por? Pot ser, però estava segura que no era de la pluja. El que temia era aquella estranya figura humana al fons del passadís que a poc a poc s’apropava, fins que en qüestió de segons la tenia a escassos centímetres de la meva cara, la seva olor m’era familiar, però no tenia temps a pensar de qui era i, pocs segons després, tot es va acabar tan ràpid com la foscor que s’havia produït segons abans… O això era el que pensava. “Alex, ets ruc” vaig dir sobresaltada i pensant com tornar-li.