SASHA CORBALAN TERROVERE_3r A COL·LEGI MARE JANER
Recordo com si fos ahir aquells bons temps. Quan anàvem tots junts a sopar cada divendres a aquell restaurant xinès que tant ens sorprenia i ens agradava. Quan a l’estiu fèiem plegats viatges a la Costa Brava. Dies de platja i de botiguetes fins tard i, al vespre, ens trobàvem per sopar. Ho recordeu? O senzillament aquells dies amb tots a casa, sense valorar prou la proximitat que ens teníem ni imaginar-nos que ara, deu anys més tard, estaria escrivint sobre el vostre record. Cada dia és un dia menys de la meva vida. Però sento que no us he perdut mai del tot. M’acompanyeu. Ho noto i m’ajuda. I sé que ens tornarem a trobar.