Soc a classe i torna a sonar el maleït aparell. Estic alta? Estic baixa? Més insulina? Més sucre? Els companys em miren, quina vergonya! Em pregunten què em passa, el professor demana qui és, que apagui el mòbil. Com li dic que no és el mòbil, sinó que l’aparell que sona és el que em salva la vida? Aixeco la mà i ho explico, tots en silenci, el docent ho entén, però no està encara informat sobre això. De sobte, sona de nou i em marejo… La gent es posa nerviosa i no sap què fer, arriben col·laboradors, veig moltes persones al meu voltant i em desplomo. Quan em recupero, m’adono que he de fer cas al maleït aparell per estar bé.
T'ha agradat aquest relat?
Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.