Ja fa cinc dies que veu la vida borrosa, com si s’hagués posat unes ulleres de llàgrimes que no és capaç de treure’s de sobre. Fa cinc dies que escriu cartes d’amor que s’inicien amb ràbia i acaben amb odi. Cartes d’amor que es quedaran entre la paperera i l’oblit. Mira el mòbil, mira les fotos i s’ha de remuntar fa uns mesos per trobar les que busca. La primera, somriu, tots dos a la platja. La segona, els dos agafats de la mà. La tercera, la quarta… i segons va passant les imatges arriben les llàgrimes, la ràbia, la impotència. I en aquell moment, entre el dolor i els llençols, quan per fi pren la decisió que ha estat retardant.
T'ha agradat aquest relat?
Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.