El Nadal és la meva època preferida, serà perquè és quan neixo de la il·lusió de la gent, de la seva creativitat, del seu amor incondicional… Em construeixen amb neu glaçada i em vesteixen i tot per protegir-me del fred: em brinden un barret, una pastanaga per respirar, diversos botons per cordar la jaqueta i pals de mans. Una bufanda em posen a coll. Quan em creen és molt divertit i em sento complet, però quan acaben em deixen allà sol fins que arriba la calor. Surt el sol dia a dia però no el puc arribar a conèixer mai perquè aviat desapareixo. No he pogut parlar amb ell encara tot i que espero que algun dia en tingui l’oportunitat.
T'ha agradat aquest relat?
Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.