Dijous, 19 de novembre del 2026 Relat núm. 5.902 de 6.618
e_640 Microrelats dels estudiants d'Andorra

Relat Relat núm. 5.902

Ulls oceànics

Isabela Retondo 3r D EA 2A ENSENYANÇA D’ENCAMP 17 de març del 2025 Lectura: 1 min · 637 caràcters

T’he estat veient durant un llarg temps i no puc parar de pensar en aquells ulls oceànics, aquells ulls. No és just, saps com fer-me plorar quan em mostres aquells ulls oceànics, tinc por… Tu ets l’únic que sap com soc i això em dol. Quan em mostres aquells ulls no puc pensar bé. Vull estar dins de la teva ment de diamant i que l’únic que vegin aquells ulls oceànics sigui jo. Em dol, però no puc deixar-te. Tinc por de tocar-te i que el teu cos de diamant es trenqui. Desitjo que puguis sentir el que dius. No vull fer-te sentir malament, però quan plores no puc evitar tancar les teves llàgrimes de diamant en un gerro. Ulls blaus.

T'ha agradat aquest relat?

Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.

■ Continua llegint altres relats