ANDER DURÓ_3r C COL·LEGI MARE JANER
M’aixeco i saludo la meva mare, però ningú em respon. Em vesteixo i busco els meus pares, però la casa és buida; ni ma mare és a la cuina ni mon pare al jardí. Estic sol. Em començo a esglaiar una mica. Estic sol. Reviso cada racó, però no hi ha cap senyal de vida. Miro el telèfon, veig que no hi ha missatges. La solitud em fa sentir desesperat. Decideixo preguntar als veïns, però tampoc hi són. Torno a casa, cada cop més nerviós. Penso el pitjor. De sobte, recordo que avui hi ha reunió de veïns i em sento més tranquil. Passa un temps. El telèfon sona. Segur que són ells, però quan vaig a despenjar, veig que és el 112. Estic sol.