ARES LLUÍS REINOSO_3r B COL·LEGI MARE JANER
Era allà, amb els seus auriculars, mirant les vores com si el món fos una altra estació. Jo vaig pujar al vagó, i el temps va semblar congelar-se per uns instants. Els seus profunds ulls blaus es van trobar amb la foscor dels meus ulls. Sentia com l’electricitat corria per les meves venes. No feien falta paraules, els nostres somriures parlaven per si sols. El tren bategava i el meu cor amb ell. Vaig baixar a la meva estació, però encara sento la seva intensa mirada enganxada a la meva esquena. “Tant de bo demà…”, vaig pensar, i sense saber res del que havia passat en aquell instant, sabia que aquella mirada no l’oblidaré mai.