Dijous, 19 de novembre del 2026 Relat núm. 6.316 de 6.618
e_640 Microrelats dels estudiants d'Andorra

Relat Relat núm. 6.316

Sempre al meu cor, mai més a la meva vida

Maria Pimienta Dusautor 3ème H LYCÉE COMTE DE FOIX 14 de febrer del 2026 Lectura: 1 min · 689 caràcters

No podia més. Vaig decidir muntar el cavall que havia heretat del meu pare. En anar-lo a buscar, el Fúria va renillar i saltar, però no li vaig fer cas. Vam anar cap a la muntanya. Em sentia feliç, més a prop del meu pare. Vam sentir un tro. El Fúria va sortir galopant i es va endinsar al bosc. Li vaig cridar que parés, però no em feia cas. Ens vam perdre. Tot era fosc i no sabia com tornar. El Fúria no parava quiet. Teníem por. Una imatge del meu pare em va venir al cap: “Quan et perdis, no perdis la calma i escolta el teu entorn.” Vaig parar atenció i vaig sentir un moviment d’aigua. Era el riu que arribava darrere casa meva.

T'ha agradat aquest relat?

Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.

■ Continua llegint altres relats