Dijous, 19 de novembre del 2026 Relat núm. 6.328 de 6.616
e_640 Microrelats dels estudiants d'Andorra

Relat Relat núm. 6.328

Un segon tard

Cleo Orobitg Ros 3r A COL·LEGI SANT ERMENGOL 20 de febrer del 2026 Lectura: 1 min · 658 caràcters

La Júlia no havia fet res, però tothom parlava malament d’ella i en poc temps ningú la volia dins del seu grup com a amiga. Tot havia estat culpa de dues nenes del seu antic grup que van inventar històries sobre ella i que els nois s’havien cregut. Jo, que vaig a un altre institut, he sentit que avui els nois li volien donar una lliçó en un carrer estret de la ciutat. Em vaig amagar darrere un mur, amb el cor bategant a mil per hora i les mans totes suades. Volia ajudar-la, però tenia por. I si em peguen a mi també? Em preguntava a mi mateixa. Després d’uns minuts rumiant, vaig recordar que portava mòbil, però… ja era massa tard, m’havien enxampat.

T'ha agradat aquest relat?

Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.

■ Continua llegint altres relats