Es va mirar les mans horroritzada. No es va preguntar a si mateixa què havia fet perquè ja sabia la resposta, i ningú vol sentir que has matat una persona. Però, després del xoc inicial, es va adonar de com ho havia fet: determinadament i ràpidament. Se’n penedia d’haver-ho fet, però el silenci que va venir després de l’últim alè va aconseguir calmar les veus del seu cap per primera vegada. Així que ho va continuar fent. Al cap i a la fi, no hi ha res més satisfactori que veure com les persones que t’han arruïnat la vida et miren amb por als ulls sabent que la seva acabarà al cap de pocs segons.
T'ha agradat aquest relat?
Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.