LAIA ESTEBAN MARIN_3r B EA SEGONA ENSENYANÇA D’ORDINO
Estava caminant per la muntanya amb la meva amiga Valèria. Feia uns deu minuts que avançàvem i, com que teníem gana, vam decidir parar allà mateix per menjar. Al cap d’una estona vam començar a sentir passos, cada vegada més a prop. No hi vam donar importància, pensàvem que eren excursionistes i vam seguir, tot i que alguna cosa ens inquietava. Després de menjar, els sorolls es van fer més forts i constants. Ens vam espantar molt. I, quan menys ens ho esperàvem, pam! Una persona em va cobrir el cap amb una bossa de plàstic i em va matar. La meva amiga va fugir corrents, però quan va tornar al lloc dels fets, també la van assassinar.