DANIEL GINESTA_3r E EA 2A ENSENYANÇA SANTA COLOMA
–Ostres, quina enlluernada! Què passa? Tan bé que estava dormint… Tot just començo a obrir els ulls esperant veure la finestra de la meva habitació amb un cel encara enfosquit, però no. Veig una gran lluminària blanca, no acabo de saber on estic. És un lloc molt clar, però sento veus, semblen els meus pares, però no els entenc. De mica en mica aquest espai canvia de color. Comencen a veure’s els mobles, les parets i… uns pares. –Espavila, que faràs tard! Ara sí que no entenc res. Estic a la meva habitació, com cada dia, però… Aquests no són els meus pares! No pot ser. El desig… Aquell desig… S’ha fet realitat? Noooooo…