BIEL TALÀS_3ème C LYCÉE COMTE DE FOIX
Tot començava amb un lleó sense dents. Els peixos cantaven reggae i el terra era de mel. Des que vaig veure aquell ocell amb corbata, semblava que els pets ja no fessin pudor. Jo anava amb un tricicle espacial perseguint un núvol, increïblement ràpid. Els ànecs eren molt grans i calbs perduts. El rei dels gossos em va dir que jo era l’elegit i em va donar una finestra màgica. Ballàvem sardanes amb les formigues, que eren arrebossar de peus elevats fins que el sol tenia vergonya. Quan me’n vaig adonar i vaig deixar de fer el ruc, la profe em mirava molt malament. No era una redacció sobre somnis, era un examen de francès. Genial, he suspès.