miquel lópez garcía_3r B EA SEGONA ENSENYANÇA D’ORDINO
Avui hi he arribat, però ha estat gràcies a aquell nen que somiava en mi, on estic ara. Tot ha estat gràcies als somriures, plors i situacions frustrants d’aquell petit nen que mai va deixar de somiar. Es pensava, i n’estava convençut, que els seus companys eren superiors a ell, però ell tenia una cosa que el feia especial: la determinació. Va començar a ser més disciplinat i va perseguir el seu somni com un tigre a la seva presa. Si pogués parlar amb ell una estona, li diria que ho hem fet els dos junts – bé, els tres–, ja que aquell ésser omniscient sempre ens va donar força i esperança quan no vèiem llum al final del túnel.