Divendres, 20 de novembre del 2026 Relat núm. 6.505 de 6.618
e_640 Microrelats dels estudiants d'Andorra

Relat Relat núm. 6.505

L’ofegat

Alain Gaston Jiménez 3r A 24 de maig del 2026 Lectura: 1 min · 633 caràcters

EA 2A ENSENYANÇA D’ORDINO

Sentia un buit d’aire que no podia sortir, aquell aire que solia passar per la meva cara. Una carícia que et fa tremolar i una adherència que et fa dubtar. Ella em seguia agafant i jo només era un ocell que continuava cantant, cec davant el perill que s’apropava. Un amic em va dir que anés amb compte, que les serps admiren els ocellets que canten i canten, sense parar, fins que és massa tard. Aquella persona que em va trobar, que em va donar calidesa quan tot era foscor, va resultar ser la serp que, amb una abraçada lenta i mortal, em va ofegar sense deixar rastre. I el meu cant, avui, és silenci.

T'ha agradat aquest relat?

Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.

■ Continua llegint altres relats