INÉS MARTINS_3r A EA 2A ENSENYANÇA SANTA COLOMA
No entenia per què tot passava tan ràpidament: els riures dels familiars, la llum del sol sobre la tauleta, el ronc del meu gat… Jo no em movia, em sentia desconnectada, perduda en un silenci que m’ofegava. Fins que vaig veure-ho clar: el meu fil vermell s’havia trencat. No era la vida la que corria, sinó jo, que havia anat desfent el vincle que m’unia a mi mateixa i als que estimava. En aquells últims set minuts, mentre tot passava a càmera lenta, vaig comprendre que, tot i trencat, el fil encara bategava amb força dins meu. Vaig somriure: tot el que havia estat i estimat continuava teixit en cada instant viscut i gaudit.