Era un dissabte a la tarda recordant coses de la infància, aquella que passava tan de pressa. De sobte, trobo una polsera que em va regalar la meva millor amiga i començo a plorar, ja que ella era l’única a qui tenia. Un dia, sense esperar-m’ho, em va dir: “me’n vaig a viure a Austràlia el curs vinent”. Això em va trencar el cor. Recordo que a principi de curs només feia que plorar, la trobava a faltar tant… Però vaig començar a veure com, cada vegada que fèiem aquelles trucades interminables, ella era més feliç, i vaig pensar que, si ella ho era, jo també havia de ser-ho, encara que una part de mi sempre enyoraria aquella pèrdua.
T'ha agradat aquest relat?
Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.