Ell té una cita, l’estan esperant. Una estranya certesa recorre el seu cos: sap que ha arribat la seva hora. No hi vol anar, no vol arribar. Es mira al mirall mentre es prepara i s’imagina què passarà. L’hora ha arribat, la seva cita ja està aquí. Una dona vestida de negre amb una caputxa, sota la qual amaga uns ulls blaus, que li resulten familiars, li porten records d’aquells dies a la platja amb algú que ja no hi és; aquell estiu amb ella. Ja és aquí, és ella, és la mort que l’ha vingut a buscar, i per un moment sap que es retrobarà amb aquella persona que trobava tant a faltar, perquè ja ha arribat l’hora, és l’hora de marxar.
T'ha agradat aquest relat?
Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.