Estava tornant de la boda del meu cosí amb la família. Era de nit i la carretera estava buida. Plovia a bots i barrals. De sobte, vaig albirar uns llums darrere meu. Al principi vaig pensar que era quelcom casual, però era clar, algú em seguia. El cor em bategava amb força. Vaig accelerar i vaig girar cap al bosc. El silenci va envair el vehicle. Només sentia la pluja caure, la meva respiració i els batecs del cor. De cop i volta, el cotxe misteriós va desaparèixer i, de l’ensurt, gairebé em vaig sortir del camí enfangat. Tots vam sospirar alleugerats. I ara, quan condueixo de nit, miro pel retrovisor… per si el torno a veure.
T'ha agradat aquest relat?
Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.