De ben petit vaig conèixer algú molt especial, una persona amb qui ens vam conèixer a 2n de primària i fins a 6è vam anar junts a classe, al menjador, al pati. Vam passar moltes emocions junts: felicitat, odi, tristesa… i ara que tenim quinze anys ja no ens parlem com abans. Mantenim el contacte, però ja no és el mateix. Ell va a un col·legi i jo a un altre. Ja no podem gaudir d’aquells patis, d’aquelles rialles al menjador i fins i tot d’aquelles baralles a cada pati però que mai ens feien enfadar. Ara li vull dir: gràcies per ser el meu primer amic. Gràcies per acompanyar-me fins aquest moment de la vida. Deu anys sent amics.
T'ha agradat aquest relat?
Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.