De cop va arribar el que m’havia pujat des que vaig néixer: el meu pare. No ens ho esperàvem, ni la meva germana ni jo. Sempre havíem sentit crits al menjador o a la cuina. Però aquesta vegada va ser diferent, no havia estat una discussió corrent. Va entrar a l’habitació exaltat, amb el cor bategant-li a mil per hora i trencat a trossos. Ens va portar la grandíssima notícia que cap fill desitja rebre. Se li va trencar la veu i les llàgrimes li van començar a relliscar per les galtes. El seu anell de casament havia desaparegut de la mà. Se sentien plors desconsolats per tota la casa. I al dia següent ja no hi era. Havia marxat.
T'ha agradat aquest relat?
Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.