Uns pupitres, unes cadires de fusta, un llibre, un professor, això de moment no ha canviat gaire, sempre és igual i crec que així seguirà. Però realment ha millorat l’educació i la disciplina? Els alumnes anteriorment tenien una urbanitat i uns valors completament diferents als que nosaltres tenim. Potser no tenien PlayStation, ni Xbox, ni iPod, però eren feliços amb poca cosa, a diferència de nos­altres, que tot i tenir-ho tot no estem mai contents. Quan veig imatges d’alumnes en blanc i negre que pertanyien al segle passat se’m posa la pell de gallina, nosaltres no hi tenim res a veure. Així és l’evolució i l’hem d’acceptar.