Dimecres, 18 de novembre del 2026 Relat núm. 864 de 6.616
e_640 Microrelats dels estudiants d'Andorra

Relat Relat núm. 864

Llums

Liliana Oliveira 2nde D LYCÉE COMTE DE FOIX 1 de desembre del 2012 Lectura: 1 min · 638 caràcters

Quines llums! Tot és tan bonic! Quines estrelles i lluna més grans. El mar va i ve rítmicament portant la seva peculiar olor relaxant. La llum de la lluna es reflecteix al mar. Veig un estel passar. M’estiro damunt la sorra. Sento com a poc a poc m’enfonso. Vull alliberar-me però no puc. Lluito amb la foscor i la sensació d’ofec s’apodera de mi. Vull mirar el cel, vull tornar a mirar aquelles estrelles que tant havia admirat. Vull tornar a aquella sensació de llibertat i felicitat incomparable. No puc respirar, m’estic morint? És això el que se sent? Obro els ulls i un senyor vestit de blau, exclama: –és aquí, per fi ha despertat!

T'ha agradat aquest relat?

Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.

■ Continua llegint altres relats