Dijous, 19 de novembre del 2026 Relat núm. 880 de 6.618
e_640 Microrelats dels estudiants d'Andorra

Relat Relat núm. 880

Ressorgir

Raül Benet 4t A EA SEGONA ESENYANÇA ORDINO 9 de desembre del 2012 Lectura: 1 min · 675 caràcters

Sembla que el cel s’ha pintat de gris. Els ocells no surten dels seus nius, i les pedres canten en tons greus. Poques són les fulles que gosen a desenganxar-se, i a volar. Volar amb les ales del vent, sobre un món pintat de gris. Elles intenten desviar la mirada, però pocs paisatges són agradables. El monstre s’ha aixecat, i ha decidit cremar-ho tot. Les seves flames són negres, i la pudor del fum recorda la mort. Llavors, mars i munta-nyes, s’enlairen, desafinats. El monstre, sorprès alça la mirada. La terra s’ha enfadat, i ella i tots els seus fills, han decidit lluitar. El vent s’alça i bufa, fortament les fosques flames. S’ha acabat l’espera. Endavant. No dubtis.

T'ha agradat aquest relat?

Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.

■ Continua llegint altres relats