Dijous, 19 de novembre del 2026 Relat núm. 885 de 6.618
e_640 Microrelats dels estudiants d'Andorra

Relat Relat núm. 885

Records d’aquells moments…

Nuno Tiago Machado BTS A LYCÉE COMTE DE FOIX 12 de desembre del 2012 Lectura: 1 min · 631 caràcters

Aquell restaurant m’agradava, era acollidor, tranquil, simple, el bar era del meu oncle. Quan anava allí sempre menjava amb tota la família, tots junts en una gran taula. Ens reuníem per a celebracions com aniversaris, Nadal, Pasqua… Aquestes festivitats duraven molt temps, sempre tornàvem tard a casa. Però el moment que més m’agradava era mentre esperàvem que arribessin totes les persones, s’obria la porta i jo la mirava esperant aquella persona. Era sempre dels últims d’arribar, era el meu cosí Bruno, quan ell arribava jo somreia, sabia que ens ho passaríem bé amb ell, ara el trobo a faltar. Ens ha deixat, se n’ha anat.

T'ha agradat aquest relat?

Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.

■ Continua llegint altres relats