No em podia fer a la idea que fos tan ràpid, un segon fugaç que et va apartar de mi. Alguna cosa dins meu no anava bé: s’havia desprès una part important de mi. Sentia que les teves carícies, consells, abraçades i bromes ja no hi eren, que havien marxat amb tu a un lloc llunyà. La primera llàgrima em començà a caure, nostàlgica, conscient de l’absència del que sempre havia estat el meu guia. Però no es pot viure del record; sabia que, allà on fossis, estaves millor que aquí. Sé que he de mirar endavant i deixar enrere el passat, però mai aconseguiré esborrar el teu record; et trobaré sempre a faltar… 25 hores al dia.
T'ha agradat aquest relat?
Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.