Diumenge, 15 de novembre del 2026 Relat núm. 1.014 de 6.608
e_640 Microrelats dels estudiants d'Andorra

Relat Relat núm. 1.014

Només un ensurt

Clàudia Aché 4t A COL·LEGI ANNA M. JANER 18 de febrer del 2013 Lectura: 1 min · 644 caràcters

Miro a un costat i a l’altre i no la veig, em començo a desesperar i el cor cada vegada em va més de pressa i em batega més fort. Corro passadís per passadís i miro persona per persona. Busco i cerco neguitosament. Res. No la trobo. L’angoixa que sento és molt forta i començo a plorar. Sento coses que no m’agraden. Estic sol i sembla com si no l’hagués de veure mai més. Em toquen l’espatlla, m’espanto, em giro i m’alegro. L’he trobat. És la mama. L’havia perdut de vista al supermercat. Li faig una abraçada forta, no vull que torni a marxar lluny del meu costat. Es treu un mocador de la bossa, em neteja els mocs i m’eixuga les llàgrimes.

T'ha agradat aquest relat?

Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.

■ Continua llegint altres relats