Marina Garcia_3r D EA SEGONA ENSENYANÇA ENCAMP
M’aixeco i veig com surt el sol. Miro per la finestra i no veig ningú. Només fulles caure dels arbres, fulles que bufa el vent… Vull sortir al carrer, però tot es fa impossible. No puc obrir la porta, no puc parlar, no puc escoltar… Em trobo sola i tinc por. No sé què fer, no puc sortir. No tinc ningú per conversar, ningú amb qui estar. Ja no sento l’escalfor de les persones, ja no sento els meus germans com criden ni a la meva mare cuinant. Necessito sortir al carrer i veure els nens petits com corren. Tot es torna fosc. Sento un soroll intens i dolorós. De sobte, la veu dolça de la mare em diu: “Aixeca’t! Que ja és tard…”