Un dia li vaig prometre al meu avi que cuidaria d’aquelles persones que em somriguessin. Li vaig prometre que cuidaria de vosaltres. Només dono gràcies a tots els somriures que, encara que fossin en els pitjors moments, m’oferíeu sense problemes. Ara, caminant sol pel carrer, noto que no estic sol. Algú sempre em somriu. La famosa frase que diu que només t’adones del que tens quan ho perds a mi no em serveix. En el meu cas diria que només t’adones del que pots arribar a tenir quan somrius. Jo tinc el que tinc gràcies a aquells que em fan somriure. Ara em toca a mi fer-vos somriure… Gràcies.
T'ha agradat aquest relat?
Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.