Els humans no som ni màquines ni robots que es puguin programar. Som éssers vius amb sentiments, encara que de vegades no ho sembli. L’amor és un sentiment incomparable, una mena de pitavoles a la panxa quan veus aquella persona que tant t’agrada. Tothom ha tingut alguna vegada aquesta sensació, encara que no se n’hagi adonat. L’amor pot ser no correspost, idealitzat, imaginari, o creat per diverses influències. Si no estimes, et sents sol, diferent, o aïllat perquè les persones necessitem sentir que som importants per a algú, encara que siguin els teus pares, els amics, o les persones que t’envolten. Així doncs, què és millor?
T'ha agradat aquest relat?
Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.