Tinc un full en blanc i dibuixo unes línies improvisades. Dibuixo un paisatge, una nena, uns plors, una casa i els meus pares. Deixo caure un munt de llapis, de colors, de ceres i de retoladors. Són uns dibuixos que em recorden els que regalava de petita a tothom. Sempre pintava amb colors alegres i divertits, quan m’imaginava que tot anava bé i que tot era perfecte. Sempre deixava el paper vistós i molt acolorit. He arribat a pensar com de bonica que pot arribar a ser la vida quan la pintem nosaltres mateixos.
T'ha agradat aquest relat?
Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.