És un dia qualsevol del mes de novembre. Miro per la finestra i fa un sol esplèndid. Em paro un moment i observo els meus companys de classe. Em fixo en una persona. És una noia baixeta, rosseta, porta ulleres i sempre té un somriure dibuixat en el seu rostre. A mesura que transcorren els dies m’adono que la gent no és el que sembla. He tingut la sort de conèixer-la i, a poc a poc, m’ha explicat algun fragment de la seva vida. No entenc per què sempre és dolça amb tothom; no entenc la rialla dels seus llavis; no entenc com pot controlar els sentiments davant nostre. Després d’escoltar-la només puc sentir admiració per ELLA!
T'ha agradat aquest relat?
Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.