Sóc un noi especial, no m’agrada estudiar i la meva mare m’obliga a fer-ho. No tinc pare, ni amics, només surto de casa per anar a l’escola. Un dia em vaig creuar amb un noi que tenia pressa per anar a l’escola i em va demanar el camí per anar-hi. Li vaig assenyalar el camí. Aquell mateix dia va començar un nou alumne a classe. Era ell, el noi que havia trobat al carrer. Se’m va apropar i em va donar les gràcies. Des d’aquell dia ens vam fer molt amics, sortíem, estudiàvem i les meves notes van millorar. Un dia em vaig barallar amb ell i l’endemà el meu amic ja no va venir a l’escola. Ni aquell dia ni cap altre. L’havia perdut.
T'ha agradat aquest relat?
Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.